El tiempo te convierte en un desconocido de ti mismo. Cuando veo estas fotos tan de años cincuenta reconozco más a mi madre que a mi yo-niño. ¿Dónde empieza la genética y acaba el desarrollo de las edades? ¿Cuándo empezamos a ser lo que somos? ¿O somos varios a lo largo del tiempo?
1 comentario:
Som varis al llarg del temps. Prest ja no hi serem i ja no tendran importància les imatges on sortim.
-I quina importància té tot realment?-
Realment tot està a l'ànima de cadascú. Som varis al llarg del temps, però mai deixam d'ésser aquell nin petit que un dia va anar de la mà de la seva mare, o del seu pare. M'ha agradat molt la idea que els mestres que ens acompanyen al llarg del vida són fruit del destí...
Publicar un comentario